Al llibre El Capital, Karl Marx apunta al caràcter fetitxista dels objectes que vincula al fet que amaguen, en la seva materialització, l'equívoc de fer-nos creure que el seu valor es troba en la seva utilitat i no en les relacions resultants del treball humà que els ha fet possibles.

Per la seva banda, l’artista Jonnet Middleton hi afegeix el fet que sovint associem allò usat a un signe de devaluació d’aquella cosa. Els materials es diferencien principalment per les seves qualitats tècniques, propietats físiques i mecàniques que els permeten realitzar unes funcions concretes. El pes, la resistència, la conductivitat tèrmica o elèctrica, l’elasticitat, la tenacitat o la durabilitat, són factors determinants per a decidir emprar un material o un altre. Però més enllà de les qualitats funcionals, resulta fonamental tenir en compte també les qualitats emocionals amb les que ens relacionem amb els materials. Conèixer bé els aspectes sensorials i culturals que determinen la nostra relació amb ells.

El desgast material al que se sotmeten els objectes és un fet inevitable, que cal afrontar des del propi procés de disseny, entenent que el temps de vida de qualsevol objecte restarà íntimament lligat al seu envelliment. Un bon disseny és aquell que té en compte les circumstàncies que interferiran durant l’ús prolongat de l’objecte, i que possibilita que aquest segueixi sent útil el màxim temps possible, preveient solucions per tal que pugui ser fàcilment reparat, en cas de trencament.

Penjador Branca  ︎︎︎Vilagrasa

Branca és un penjador de peu ideat a partir d’una base i d’un cos d’acer pintat, totalment desmuntable per tal de facilitar-ne la logística durant el seu transport. Els seus penjadors, fabricats per injecció de plàstic reforçat, previstos per a penjar-hi opcionalment un penja-robes, van ser concebuts eliminant-ne el màxim d’elements constructius, simplificant notablement el seu muntatge i desmutatge, previst, simplement, clipant els braços directament al tub de l’estructura, facilitant la seva substitució, si mai es trenquessin.

Al capítol Hípias major, també conegut com Què és el bell?, Plató explora la idea de la bellesa. Ho fa des d’una perspectiva ètica, vinculant la bellesa amb l’adequació: “No és cert que el marfil i l’or, Sòcrates, quan són adequats fan que les coses semblin belles i quan no ho són, lletges? Què és l’adequat, quan es fa bullir, plena de bonics llegums, la cassola de la que acabem de parlar: una cullera d’or o una de fusta de figuera?”

La vinculació de la bellesa amb l’ètica que proposa Plató, serà abastament contestada per molts altres filòsofs, entre els quals Kant, que la defineix com a experiència sensorial i plaer estètic desinteressat, o Hegel, que l’entén com a manifestació de l’esperit, més enllà de la natura i la moralitat.

Tenir cura dels objectes allarga la seva vida útil i consolida un vincle afectiu i emocional amb ells, que ens relaciona directament a una determinada idea de bellesa.



eng
es

︎︎︎