Realitzada en polietilè rotacional 100% reciclat i reciclable; la paperera Giro fou ideada a partir de dues peces unides per una rosca. L’optimització del seu disseny permet obtenir fins a tres versions diferents, a partir d’un únic motlle i la complicitat de l’operari, el qual, amb la peça encara calenta i amb l’ajuda d’un útil punxant, n’acaba separant el cos del capçal.
Però un bon disseny no només ha de tenir en compte l’eficiència sinó que ha de contemplar també tota la cadena d’agents que intervenen durant el desenvolupament, fabricació, transport i comercialització de l’objecte. De les persones que s’ocuparan del seu manteniment, actualització o reciclatge.
A l’obra El Genet, de Bart Van der Leck, dissenyador, pintor, ceramista i un dels integrants del neoplasticisme holandès, descobrim una sèrie de formes geomètriques plasmades en dos colors, negre i groc, distribuïdes sobre una tela de color blanc. En observar la pintura, percebem, a mode de senyals, aquestes formes geomètriques i -no obstant- interpretem a través d’elles la representació d’un genet muntant a cavall.
L’obra ens serveix per a entendre que la percepció és un procés d’interpretació activa que desenvolupem a partir de la interacció amb el món a través dels nostres sentits. I que la realitat, que Anil K. Seth anomena “al·lucinació controlada”, no és res més que una projecció cognitiva que el nostre cervell va construint a mesura que l’entorn li proveeix senyals.
Podríem considerar que aquests senyals s’articulen en forma de xarxes de relacions constituint dispositius, els quals, per a Foucault, responen a urgències i tenen una funció estratègicament dominant. La seva naturalesa la conformen relacions de força que fan que quedin inscrits en un joc de poder.
Projectar implica repensar aquest complex entramat de relacions. El disseny no hauria de ser una aportació externa sinó que hauria d’emergir d’aquestes relacions per tal de reconsiderar les lògiques socials dominants, hegemòniques o repressives en què s’organitzen sovint els dispositius.
Redefinir els objectes i els espais, des de la seva materialitat, hauria d’implicar abordar les relacions prèviament establertes, canviar les configuracions materials des de la forma de pensar o actuar, desvelant les relacions de poder que modelen els objectes. Qüestionar la pròpia essència dels dispositius i no quedar atrapats pel conjunt de relacions que els conformen.
Reconèixer la força de les coses, repensar la nostra relació amb la matèria des d’una perspectiva ètica, reconeixent els objectes com a agents actius d’un ampli i complex entramat de relacions, i qüestionar les lògiques de poder, ens permetrà dissenyar més lliurement. Un fet especialment rellevent, en el moment en el que els humans prenem consciència de que som vulnerables.
eng
es
︎︎︎