La batalla per l'hegemonia de la modernitat de principis del segle XX té molt a veure amb la fricció que esdevé entre l’objecte artístic i l’objecte dissenyat. Loos s’hi escarneix de forma punyent a D’un pobre home ric, un atac directe a l’intent de l’Art Nouveau per intentar controlar-ho tot, desposseïnt-nos de “tota vida i esforç, desenvolupament i desig futurs”.
L’ornamentació no millora les qualitats funcionals dels objectes, sinó que incideix en aspectes sensitius, emocionals i culturals que ens vinculen amb ells, possibilitant la seva diferenciació, imposant-los atribucions que serveixen a una funció comunicativa que els confereix nous valors. L’ornamentació privilegia als objectes, els uns respecte als altres, en tant que els confereix elements que ens permeten establir preferències a través de les emocions.
La crítica d’Adolf Loos a l’ornament, i l’impacte que tindrà en el Moviment Modern, devaluaran el reconeixement de les potencialitats que aquest confereix en el disseny dels objectes, però a partir dels anys setanta, els principis del Moviment Modern, capitalitzats per la racionalitat i el funcionalisme, començaran a trontollar.
La consideració merament instrumental dels objectes que havia articulat Heidegger i que recolliria més endavant l’escola d’Ulm de la mà de Gui Bonsiepe, quedarà confrontada en el terreny filosòfic amb la introducció de nous condicionants com el desig o el gaudi, que Emmanuel Lévinas plantejarà en contraposició a l'utilitarisme.
El “Less is More” donarà pas al “Less is a Bore”, de Robert Venturi i a la Postmodernitat: un moviment que suposarà la reivindicació de la dimensió semàntica de l’objecte i on l’analogia i la metàfora esdevindran cabdals per a entendre les relacions que establim amb els objectes, més enllà de la seva funcionalitat.
Dissenyada per a l’empresa Vilagrasa, Box és una paperera de reciclatge de residus sòlids. La seva forma, simple abstracció d’una caixa oberta, facilita la introducció de residus. El color del seu interior i la simplicitat dels seus pictogrames, identifiquen clarament la tipologia dels residus que contenen.
Un senzill exercici formal que converteix la plasticitat iconogràfica d’una caixa de cartró en un funcional contenidor de residus, fabricat en planxa d’acer, optimitzat per tal d’aconseguir-ne una fabricació eficient.
eng
es
︎︎︎