L’any 1927 Arthur Stanley Eddington introduí la paràbola de les dues taules, on proposava l’existència de duplicats de cadascun dels objectes amb els que ens relacionem. Així doncs, a partir d’una taula, Eddington planteja l’existència de dues realitats: La taula familiar o quotidiana, que defineix com una estranya mescla de naturalesa externa, imatgeria mental i prejudici heretat, que es manifesta a través dels sentits, i la taula física o científica, que considera com l’única real.

Dues aproximacions a la realitat de la taula que Graham Harman consider, no obstant, igualment irreals, en tant que reduccionistes, suggerint una tercera taula, equidistant entre la primera i la segona, que existeix independentment de la nostra consciència.

Al llibre ¿Para qué sirve?, l’escriptora Sara Ahmed rastreja la qüestió de l’ús. Ho fa analitzant l’impacte que va tenir l’utilitarisme, esbossant les diferents interaccions a partir de les quals, mitjançant l'ús, ens relacionem amb el món. El llibre qüestiona el determinisme de Heidegger i considera l’ús com a quelcom que va molt més enllà de la funció prevista, per acabar proposant un ús queer de les coses: com fer que aquestes puguin ser usades per a finalitats que no s’havien previst inicialment.

Aplic Press  ︎︎︎Faro Barcelona

Press és una col·lecció d’aplics ideada com a punt de lectura que, a través de la seva forma, replanteja la interacció del llum amb l’usuari. Dissenyada a partir d’una estructura semiesfèrica fabricada en alumini que funciona com a interruptor i, a partir de la qual, prement suaument, s’encén el llum.

Juntament amb el llum de paret Alba, l’aplic Press forma part de la col·lecció del Museu del Disseny de Barcelona, i des de l’any 2021, de l’exposició permanent Objectes Comuns. Històries locals, debats globals, comissariada per l’historiador i dissenyador Oriol Pibernat.

Aplic Press  ︎︎︎Faro Barcelona

D’ús intuïtiu, l’aplic evoca un pulsador d’emergència, un objecte que com la clau de Latour a La llave de Berlín o cómo hacer palabras con cosas, condiciona una “estricta disciplina col·lectiva” que el llum allibera, per tal que hi puguem interactuar-hi sense por a represàlies.

Press explora la relació empàtica i solidària de la utilitat, possibilitant a través de la familiarització que es produeix a l’usar-la, a una relació més duradora.



eng
es

︎︎︎