D’aquesta nova consciència, la d’un entorn ferit per l’acció humana, en sorgeix també una sensació creixent de vulnerabilitat.
Ombra és una col·lecció de llums que reflexiona sobre la noció de vulnerabilitat, i sobre com, des d’allò aparentment fràgil, es pot construir una percepció de calidesa i confort. Ombra qüestiona la rigidesa habitual dels sistemes de producció, introduint-hi una dimensió expressiva que remet a la condició humana com a part activa del procés de disseny.
Fabricada amb un perfil d’alumini extruit i una pantalla tèxtil, el seu disseny posa en relleu la relació entre tècnica i materialitat. A través d’un senzill fragment de tela i l’acció de la gravetat, la pantalla descriu un cercle de gran precisió geomètrica. Aquest gest simple revela una síntesi entre control tècnic i l’espontaneïtat material, entre el procés industrial i l’artesania.
Al llibre El pensamiento ecológico, Timothy Morton introdueix el terme “hiperobjecte”, a partir del qual l’autor es refereix a les coses que es distribueixen massivament en el temps i l’espai, en relació als humans. Un concepte que amplia i descriu a Hiperobjetos: filosofía y ecología después del fin del mundo.
Els hiperobjectes tenen, o han tingut, un impacte en l’espai humà i són directament responsables del que Morton anomena “la fi del món”. Els hiperobjectes són objectes reals, més enllà de que algú estigui pensat en ells. Els hem d’entendre, doncs, dins de la filosofia de l’ontologia orientada als objectes (OOO), en un sentit no antropocèntric. Són difícils de veure, els podem calcular, saber de la seva existència, però no necessàriament els percebem.
Morton sosté que amb l’arribada dels hiperobjectes, els humans ens hem fet càrrec que els objectes no-humans ja no estan exclosos o funcionen com a accessoris de l’espai físic i filosòfic. La nostra reacció davant dels hiperobjectes adopta tres formes bàsiques: la dissolució de la noció del món, la impossibilitat de mantenir una distància cínica i el sorgiment d’un nou tipus d’experiència estètica que podem imaginar només en la nova era dels hiperobjectes.
Hem perdut el món però tenim l’oportunitat d’inventar una nova realitat, pensar en una nova era forjada per les relacions del humans i dels no-humans: L’“era de l'assimetria”, que Morton planteja com un estadi de superació del postmodernisme.
L’“era de l'assimetria” reconeix allò no-humà, no només com un objecte de coneixement, sinó com un ésser en si mateix. En l’era de l'asimetria els humans i els no-humans ens enfrontem en igualtat de condicions, els objectes no humans estan fora de control, retirats totalment de l’accés humà, compartint lliurament l'entorn amb nosaltres, dins d’un nou context de relacions.
eng
es
︎︎︎